Les fàbriques: Bétera i Sogorb
Abans de Bétera: l'etapa a Nalda (1966–1970)
Abans de fundar la seua pròpia marca, Ramón Inglés va passar uns mesos com a tècnic en Porcelanas Bidasoa (Irun) i, breument, en Lladró —on el seu estil, de tall més clàssic, no va encaixar amb la línia estètica que l'empresa buscava en aquell moment—. La seua veritable etapa de formació com a escultor de porcellana va arribar en la Fàbrica de Porcellana i Refractaris Víctor de Nalda, a Almàssera (València), on va treballar com a escultor principal entre 1966 i 1970.
En deixar Nalda per a independitzar-se, la fàbrica li va cedir una sèrie de motlles antics d'altres escultors que havien treballat allí —entre ells Vicente Beltrán, Doménech i Fulgencio García—, un gest que reflecteix els bons termes en què es va produir la seua marxa.
Bétera (1970)
Ramón Inglés va fundar la seua pròpia marca, Porcelanas Inglés, a Bétera en 1970, amb botiga pròpia davall el nom "Inglés, Arte en Porcelana". Va ser el taller original, on es van produir tant les figures de porcellana com l'inici de la línia de nines.
Sogorb (principis dels 80)
El creixement del negoci de nines va obligar a ampliar la producció a principis dels anys 80. La nova seu es va instal·lar en un antic molí construït en el segle XVII pels frares de la Cartoixa de Vall de Crist, en ple camp, en el límit administratiu entre Sogorb i Altura (Castelló) —pertanyent a Sogorb—. En aquesta nova fàbrica, les cares de les nines es van tornar més elaborades: ulls independents i fins i tot amb mecanisme basculant.
El tancament
Problemes de salut de Ramón, dificultats de gestió i la crisi general del sector ceràmic valencià en els anys 90 —de la qual només Lladró va sobreviure fins al 2000— van portar al tancament de la fàbrica. Després de la mort de Ramón en 1997, la seua germana Fina va intentar continuar sola el negoci a Sogorb, sense èxit. L'edifici i el seu contingut es van vendre apressadament poc després, sense conservar l'arxiu de la fàbrica.
L'edifici de Sogorb porta anys abandonat; l'ajuntament el va declarar oficialment "en ruïnes" en 2016.
Fonts
- Antonio Ten Ros, El escultor Ramón Inglés Capella y su obra en porcelana, Universitat de València, 2024. DOI: 10.13140/RG.2.2.33809.65129.
- Jorge Alonso Berzosa, Biografia de Ramón Inglés Capella (1932–1997), Centre d'Estudis Locals de Bétera.
La fama de l'edifici abandonat
L'edifici de Sogorb s'ha convertit, amb el pas dels anys, en un lloc conegut dins de la cultura urbex i de llegendes urbanes de la Comunitat Valenciana, amb cobertura en mitjans (Las Provincias, El Debate) i fins i tot un episodi de televisió dedicat en 2024.
És important distingir açò dels fets documentats a dalt: els rumors concrets que circulen sobre l'edifici (usos anteriors com a convent, successos violents, etc.) formen part de la tradició oral i el fenomen mediàtic entorn del lloc, però no estan verificats per cap font històrica o acadèmica. Aquest arxiu els menciona únicament com una dada del fenomen cultural, sense donar-los per certs.