Nº 01
Arlequín
Verde metalizado a lunares negros, adornos de encaje negro, gorro cónico a juego
Ramón Inglés Capella
Escultor i ceramista valencià (Bétera, 1932–1997) · Fundador de Porcelanas Inglés
Arxiu digital dedicat a preservar i documentar l'obra de Ramón Inglés Capella: la seua formació, el seu pas per Sèvres, la fundació de Porcelanas Inglés a Bétera, i la col·lecció de nines de porcellana que va crear junt amb la seua germana Josefina "Fina" Inglés.
Nº 01 — Arlequín
Biografia
Del taller de Manises a la manufactura de Sèvres
Ramón Inglés Capella va nàixer a Bétera (València) el 5 de maig de 1932, en una família modesta. En 1949 va obtindre una beca per a estudiar en l'Escola de Ceràmica de Manises, i entre 1953 i 1957 va cursar estudis en l'Escola Superior de Belles Arts de València, on va coincidir amb Rosa "Lola" Sala, més tard esposa de Juan Lladró. Va guanyar la medalla d'or en 1955 i la medalla d'honor en 1956 en l'Exposició d'Art Universitari.
Una beca el va portar en 1963 a l'École des Beaux-Arts de París, i en 1964 a la Manufacture de Sèvres, on —a través de gestions de l'ambaixador José María de Areilza— li van oferir una plaça fixa d'escultor, cosa inusual per a un estranger. En tornar a Espanya en 1965, però, només va trobar llocs de tècnic: primer en Porcelanas Bidasoa (Irun), després breument en la mateixa Lladró, on Juan Lladró es va mostrar crític amb el seu estil clàssic.
A mitjan 1966 va passar a ser escultor en cap de la secció artística de Nalda (Almàssera), fins que aquesta va tancar en 1971. En marxar-se per a fundar la seua pròpia marca a Bétera en 1970, Víctor de Nalda li va regalar diversos motlles antics de la casa — algunes peces rares firmades per Inglés provenen d'aquests motlles heretats.
Porcelanas Inglés
Una fàbrica, dos germans
En 1970, Ramón va fundar Porcelanas Inglés a Bétera, amb botiga pròpia davall el nom "Inglés, Arte en Porcelana". Les seues figures de porcellana —caracteritzades per galtes exagerades i pestanyes en relleu, un estil deliberadament allunyat de l'"estil Lladró" dominant— van començar a produir-se des de 1971.
Però va ser la seua germana Josefina "Fina" Inglés Capella qui va aportar la idea que acabaria sent la més reconeguda internacionalment de la casa: les nines de porcellana. Fina, pintora formada en l'Escola de Belles Arts de València, havia viscut a París gràcies a una beca de la Casa de Velázquez, on va entrar en contacte amb la tradició francoalemanya de la nina de porcellana (Jumeau, Bru, Armand Marseille...). De tornada a Bétera, aquella sensibilitat es va fusionar amb l'escultura del seu germà per a donar origen a la línia de nines —hui la secció més citada de tot el llegat de la fàbrica.
Llegat
De Bétera a Sogorb, i el tancament
A principis dels anys 80, el creixement del negoci de nines va obligar a traslladar la producció a un antic molí del segle XVII —dels frares de la Cartoixa de Vall de Crist—, en el límit entre Sogorb i Altura (Castelló). Allí les cares es van fer més elaborades, amb ulls independents i fins i tot mecanisme basculant.
Problemes de salut de Ramón, una gestió econòmica complicada i la crisi general del sector de la porcellana valenciana en els anys 90 —de la qual només Lladró va sobreviure— van portar al tancament. Ramón Inglés va morir a Bétera el 3 de maig de 1997; quatre mesos després, l'ajuntament li va dedicar un carrer.
Per a investigadors, institucions i col·leccionistes
Col·labora amb aquest arxiu
Aquest projecte documenta un llegat amb molt poca informació pública fiable disponible. Si eres historiador de l'art, treballes en un museu o institució cultural, o col·leccionas obra de Ramón o Fina Inglés, el teu coneixement pot ajudar a completar aquest arxiu — i l'arxiu pot servir-te com a font de consulta citable.
Pots escriure si:
- Tens documentació, fotografies o peces que podrien enriquir aquest arxiu
- Detectes un error o imprecisió en alguna dada publicada
- Representes una institució interessada en una col·laboració o cessió de fons
- Vols citar aquest arxiu en un treball acadèmic o de divulgació