Nines de Porcellana

Aquesta secció reuneix el que se sap sobre la tècnica i el procés de creació de les nines de Porcelanas Inglés — no les peces de la Col·lecció personal en si, sinó com es feien. S'anirà ampliant a mesura que es documenten més detalls tècnics amb fonts fiables.

Evolució del cos articulat

La construcció de les nines va evolucionar amb els anys, en tres etapes documentades per Antonio Ten Ros: primer, un cos d'una sola peça de porcellana, amb les cames ocultes davall el vestit a manera de columna; després, un cos complet amb només els braços mòbils (amb un sistema de gomes internes); i finalment, la nina articulada clàssica —cap, braços i cames per separat, tot en porcellana— que segueix el patró de la tradició francoalemanya (Jumeau, Bru, Armand Marseille) que Josefina Inglés va conéixer a París.

Motlles

Quan Ramón Inglés va deixar la fàbrica de Nalda (Almàssera) en 1970 per a fundar la seua pròpia marca a Bétera, Víctor de Nalda li va regalar diversos motlles antics de figures de la casa —d'escultors com Vicente Beltrán, José Doménech i Fulgencio García—. Algunes peces firmades per Inglés, especialment entre les més rares, estan fetes a partir d'aquests motlles heretats i no de disseny propi.

Procés artesanal

Les peces es modelaven a mà. Segons la documentació de Ten Ros, una peça especialment elaborada podia requerir més de sis mesos de treball, des del modelatge inicial fins a l'ensamblatge final — el temps variava molt segons la complexitat de la peça i del seu vestuari, aquest últim confeccionat a mida.

L'ampliació a Sogorb

Amb el trasllat de la producció a la fàbrica de Sogorb, a principis dels anys 80, les cares de les nines es van fer més elaborades: es van introduir ulls independents, i fins i tot, en algunes peces, un mecanisme basculant en els ulls.

Més context sobre aquesta etapa en la història de les fàbriques.

Fonts

• Antonio Ten Ros, El escultor Ramón Inglés Capella y su obra en porcelana, Universitat de València.