Josefina "Fina" Inglés Capella

Bétera, 25 de gener de 1940 – 31 de juliol de 2020 · Pintora

Josefina Inglés Capella, coneguda com "Fina", era germana de Ramón Inglés Capella —mai la seua esposa, una confusió freqüent en fonts no verificades—. Va passar una infància feliç a Bétera, marcada pels contes de la seua àvia materna. Va ser el seu germà qui la va introduir en el cercle d'artistes i intel·lectuals valencians de l'època, entre ells Pancho Cosío, Francisco Lozano, Joaquín Michavila, Juan Gil-Albert, José Luis Medina, i els periodistes Baltasar Bueno i Mª Ángeles Arazo.

Formació i trajectòria artística

En 1961, amb 21 anys, va obtindre una beca per a estudiar en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, on es va titular com a Professora de Dibuix en 1966. L'any següent de començar, en 1962, va realitzar la seua primera exposició individual en la Sala Mateu de València, i va obtindre diversos reconeixements, entre ells un premi en l'Art Universitari de València i en el IV Certamen Juvenil d'Art.

En 1964 va residir a París, on va estudiar ceràmica en la Manufactura Nacional de Porcellanes de Sèvres —el mateix centre pel qual havia passat el seu germà anys abans—. En 1965 va ser pensionada pel Ministeri d'Educació Nacional a El Paular (Segòvia), on va obtindre una Medalla d'Or. En 1966 va rebre la Tercera Medalla de Pintura en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, i en 1967 una pensió de paisatge de la Diputació de València. En 1969 va aconseguir un Accèssit del Premi "Senyera".

Entre 1970 i 1972 va disfrutar d'una beca del govern francés i de l'Ajuntament de València en la Casa de Velázquez de Madrid. Va ser allí on va conéixer l'artista francés d'origen espanyol Alex Berdal, amb qui es va casar en 1972 i va tindre un fill, Pablo. Es va traslladar amb ell a París, on va residir en la Cité Internationale des Arts i va exposar en el Salon d'Automne del Gran Palais, rebent el Premi Príncep Rainiero III de Mònaco. Va ser en aquella etapa parisenca on va entrar en contacte directe amb la tradició francoalemanya de la nina de porcellana antiga —cases com Jumeau, Bru, Gaultier o Armand Marseille—, una sensibilitat que resultaria decisiva per al futur de la fàbrica del seu germà.

La tornada a Bétera i les nines de porcellana

Després de separar-se d'Alex Berdal, Fina va tornar a Bétera i es va incorporar a la fàbrica familiar. La línia de nines de porcellana de Porcelanas Inglés va ser, en gran manera, idea seua: va aportar el coneixement de la tradició europea de la nina i la sensibilitat tèxtil i decorativa —els patrons, els tocats, el vestuari d'època i la selecció de materials i acabats— que caracteritza les peces, mentre que Ramón s'ocupava dels caps, braços i cames. A finals dels anys 70, algunes caixes de nines van començar a portar la firma conjunta "Josefina y Ramón Inglés".

Després del tancament de la fàbrica i la mort de Ramón en 1997, Fina va intentar continuar sola el negoci de nines a la seu de Sogorb, davall el nom "Fina Inglés Porcelanas Artísticas", amb una nova marca en forma d'escut amb una "F". L'intent no va prosperar, i l'edifici i el seu contingut es van vendre apressadament poc després. Fina Inglés va morir el 31 de juliol de 2020, als 80 anys.

Fonts

• Antonio Ten Ros, El escultor Ramón Inglés Capella y su obra en porcelana, Universitat de València, 2024. DOI: 10.13140/RG.2.2.33809.65129.
• Jorge Alonso Berzosa, Fina Inglés Capella (1940–2020). Una pintora que passarà a la història de l'art valencià, Centre d'Estudis Locals de Bétera.